La XXIII edició de la Festa de la Magdalena començarà a les 19:45h amb un cercavila pels carrers del poble.
La Festivitat de la Magdalena, patrona de L’Olleria, és una jornada popular amb balls i danses a càrrec del grup El Revol i les muixerangues alçades del Ball dels Locos, acompanyades per la dolçaina i el tabal de la colla La Morralla. Sovint participen grups d’altres localitats veïnes i compta amb el suport organitzatiu del Col·lectiu l’Olla.
Les danses començaran a les 20h a la Plaça de la Vila, i com és habitual, hi haurà sopar de baix braç a la Casa Santonja. Enguany, a més a més, comptaran amb l’actuació del grup All-i-oli de Cocentaina.
El Ball dels Locos naix a l’Olleria l’any 1996, gràcies a la recuperació d’un escrit sobre el ball i de nombrosos testimonis de persones majors de la localitat.
El ball consistia en una dansa molt elaborada, amb diverses figures, que concloïa amb la formació pels mateixos balladors d’una torre humana, que solia coronar-se amb la realització de la figuereta dalt del tot. Vestien amb camisa i pantalons fets amb tela de matalàs, a ratlles, i solien posar-se pedaços a la camisa per donar una imatge més estrafolària. Calçaven espardenyes lligades a les cames amb vetes, d’on penjaven cascavells que remarcaven els ritmes del ball; també portaven calces, una de cada color. Portaven a la ma un carxot o samarra: un bastó de fusta, la meitat del qual anava cobert de pell de conill plena de borra o llana, que servia per realitzar diversos cops durant el ball, i també entre els dansadors.
La festa potser estiga relacionada amb les anomenades Festes de Folls o innocents, com les que se celebren a Ibi (Enfarinats) o Camp de Mirra. Segons l’article “Lo que vimos y no vemos”, publicat al llibre de Festes de L’olleria per E. Gil Lila: «eran los guardadores del orden en los momentos en que éste se requería. (…) Esta imposición del orden la hacían exagerando ademanes, con gritos disonantes que, unidos a los ruidosos golpes de «els carxots» administrados a la chiquillería, daban sus maneras la sensación de un desequilibrio de lógica y convencimiento que daría lugar, es probable, a que se la nombrara de «locos» a la Comparsa». Aquest mateix article conta com tenien també costum de muntar una barraca de branques de pi al mig de la plaça, on portaven com a detinguts a qui els pareixia; allà els convidaven a beure i els feien pagar una multa, diners que servien per a pagar-se un dinar.
