La Canal de Navarrés no és Diània

1
893
Tibi Maigmo
Tibi, a les portes de Diània amb el Maigmó de fons: "Amb la seua afilada picardia i el seu somrís incitador".
Tibi Maigmo
Tibi, a les portes de Diània amb el Maigmó de fons: “Amb la seua afilada picardia i el seu somrís incitador”.

A causa de la quantitat d’informació errònia que nombroses publicacions estan difonent envers el nom “Diània” , em veig en l’obligació de realitzar el següent escrit. Primerament,  dir que no tenim res en contra de la preciosa comarca de La Canal de Navarrés. De fet, sabem que hi ha una molt bona relació entre els pobles de La Costera i els d’aquest territori, i una bona mostra són les cançons que ens canta Botifarra arreplegades d’allí. També és una alegria saber que cada vegada s’escolta més el valencià en aquesta comarca històricament castellanoparlant.

Diània
Diània

Per fer un breu resum: totes les comarques que conformen el territori diànic, també formen part de les Comarques Centrals Valencianes. Però no totes les comarques de les Comarques Centrals Valencianes formen part de Diània.

Si feu una visita a la famosa Viquipèdia, diu clarament que Diània i Comarques Centrals Valencianes és el mateix. De fet, al llarg de la xarxa ho podeu trobar en nombroses publicacions. Però aixó no és cert. Cal fer-li cas al metge i etnobotànic Joan Pellicer i Bataller, autor del llibre “Meravelles de Diània” i els tres volums del Costumari Botànic, tots ells ambientats en aquest territori del qual estem parlant, i del que formem part. Pellicer va dedicar gran part de la seua vida a visitar cada poble de les nostres comarques, aconseguint informació valuosa sobre la relació de les nostres gents i el seu entorn. Qui millor que ell per a definir Diània?

Exemple de Fitxa Costumari Botànic
Un exemple de fitxa amb l’Esbarzer. En cap de les més de 750 pàgines ix la Canal de Navarrés.

Si doneu una ullada al llibre Meravelles de Diània,  o al primer volum del Costumari Botànic, el metge Pellicer explica clarament quines comarques delimiten aquest territori ( La Marina Baixa i Alta, l’Alcoià, el Comtat, la Vall d’Albaida, la Costerai La Safor).

També podeu consultar el Costumari Botànic, on  Pellicer analitza cada planta de les comarques al llarg de més de 750 pàgines, i mostra l’ús que li donaven els diferents pobles de la nostra terra: mai es fa referència a cap poble de la comarca de la Canal de Navarrés.   De fet,  el mestre de Bellreguard fa referència a pobles que actualment estan en altres comarques:  Beneixama*, Xixona, La Torre de les Maçanes, Biar*… Aquests SÍ que en formen part!   Com no va ser un poble diànic Biar, a les faldes de la Mariola?  O Xixona (Alacantí) a la voreta de La Carrasqueta?

Podem anar més enllà: cap de les rutes, dels 9 llocs “totèmics”  que componen el llibre “Meravelles de Diània”,  transcorre a La Canal de Navarrés.

Podeu fer-se amb els tres volums del Costumari Botànic al web de Bullent

I és que Contestània, o Les Valls,  o La Muntanya, o Tugur Tudmir, o Yibal Balansiyya…  és un territori que es caracteritza per la seua orografia, pel tarannà de la seua gent, pel seu idioma, per la seua cultura i les seues tradicions…. Diània és el lloc on et sents com a casa i Joan Pellicer va fer tot el possible per a difondre-ho fins a la fi dels seus dies.  Va en el seu homenatge! Visca Diània!

En aquesta mateixa web podeu llegir fragments dels llibres, els quals defineixen el nostre territori i el nom d’aquest mitjà.  També podeu veure el següent vídeo on Lluís Seguí, de l’Associació Amics del Buscarró (Barxeta, La Costera) ens explica detalladament “Què és Diània?”

*Biar, Beneixama, Camp de Mirra i La Canyada de Biar, tot i que l’administració valenciana els situa actualment en l’Alt Vinalopó, històrica i popularment pertanyen a l’Alcoià.