‘Mon anem a Agost, a Agost mon anem…!’

0
942
'Mon anem a Agost, a Agost mon anem...!'
Un autobús arreplega als xiquets d'Onil per anar a Agost

Com cada 31 de juliol des de fa molts anys (no se sap quants amb exactitud) les xiquetes i els xiquets d’Onil mamprenen el popular viatge a Agost. A ritme de dolçaina i tabalet, caminen pels voltants del poble fins a pujar a un autobús que els hauria de portar a la localitat veïna de l’Alacantí.

Aquesta tradició consta d’una animada cercavila pels carrers del poble abans d’emprendre el “viatge a Agost”. Les xiquetes i xiquets esperen aquest moment amb il·lusió, carregats amb motxilles i entrepans per passar una nit alegre i divertida en la localitat veïna. Els menuts, junt amb les mares, pares, avis i els membres de la colla de dolçainers i tabaleters criden a una veu: “Mon anem a Agost, a Agost mon anem…!”. Lligat a l’entusiasme dels infants, cada tonada desprén enyorança per part dels grans.

'Mon anem a Agost, a Agost mon anem...!'
Menuts i grans caminen en cercavila pels carrers d’Onil

La marxa s’inicia al voltant de les 21h a la placeta de la Malva, al centre històric d’Onil. Després d’un llarg recorregut, un autobús espera a la gran gentada per començar el trajecte. Enguany, l’assistència va ser multitudinària, i l’autobús va haver de realitzar diversos viatges. “Sorprenentment”, el vehicle ha de tornar al poble pocs minuts després de sortir, atenent a alguns inconvenients que impedeixen l’arribada a Agost. El fet no és inèdit ni puntual, ja que cada any el viatge pateix un infortuni diferent: l’autobús es trenca, els habitants d’Agost han patit una epidèmia i no poden rebre visitants, Agost està inundat perquè ha plogut molt, la carretera està tallada…

Per si encara no ho heu esbrinat, aquest viatge es tracta d’un petit engany que se’ls conta als més joves, aprofitant el simbolisme que hi ha entre el canvi de mes, i el nom de la localitat d’Agost, a la comarca de l’Alacantí. Així, esdevé una excusa per tal de fer festa popular, i crear un ambient joiós i festiu al poble durant aquesta nit d’estiu. Per mitigar un poc la decepció dels xiquets, a la plaça Major els esperen tota mena de dolços i llepolies, a més del ja tradicional meló d’Alger fresquet.

Dolços, llepolies i meló d’Alger esperen els xiquets a la plaça Majors xiq

Com déiem, es desconeix l’origen exacte d’aquesta tradició que ha perdurat fins a l’actualitat al poble d’Onil. Les versions, per descomptat, són nombroses. Alguns afirmen que va ser un home resident a la plaça de la Malva qui va inventar la tradició, i era l’encarregat d’apuntar als menuts en una llista per tal d’anar a Agost. Altres creuen que la festa naix per l’afany dels xiquets de “muntar a qualsevol lloc”, i l’ànsia amb què esperaven antigament poder pujar a un carro, i actualment a un autobús, que els duguera d’excursió. Amb tot, avui dia no sabem si aquestes explicacions són certes, ni si encara n’hi haurà més de diferents. Una vegada “a Agost”, com cada any, el viatge fictici ha arribat al seu destí.