Festes Populars i Alternatives de Castalla: de l’autogestió naix l’èxit

0
380
Festes Populars i Alternatives de Castalla: de l'autogestió naix l'èxit

De l’autogestió naix l’èxit: les primeres Festes Populars i Alternatives de Castalla (FPA) han deixat empremta, i això és un fet. Per primera vegada un projecte festiu organitzat “des de la base” ha aconseguit implicar un segment molt ampli dels joves que reclamen un espai d’oci alternatiu i lliure d’agressions a la capital de la Foia.

Potser la imatge més representativa de les primeres Festes Populars i Alternatives de Castalla siga la d’un parc municipal ple, alegre i combatiu. Un parc assumit per tots els assistents com a un espai col·lectiu, on l’oci estava creat per i per a tots. Tot i això, no és l’única estampa que ens queda després d’una jornada amb una repercussió “que durarà anys”: músics, organitzadors, col·lectius i colles d’amics dansant en cercavila, cuinant, dinant i sopant en germanor i gaudint del talent dels artistes de les nostres comarques. També, però, fent propostes, i plantejant diferents punts de vista d’allò que haurien de ser i aportar aquestes festes de cara als pròxims anys. Perquè l’essència de les FPA Castalla és clara: construir des de la inclusió i l’horitzontalitat.

Festes Populars i Alternatives de Castalla: de l'autogestió naix l'èxit
Correbars a les Festes Populars i Alternatives de Castalla

Així doncs, cal ressenyar la gran afluència i participació d’un públic molt heterogeni en cadascun dels actes de les FPA Castalla, des de l’assemblea fins al colofó dels concerts a la nit, passant pel concurs “intergalàctic” de paelles, el correbars i el concert vespertí.

La Xaranga el Xolgori amenitzà l’anomenat “correbars”, una activitat on la música i la implicació dels negocis hostalers locals resulta imprescindible per a la seua realització. En aquesta ocasió, el bar M’agrada i el Cau assumiren el repte d’abastir a tots aquells participants que, amb bon humor i una actitud festiva, reclamaren la necessitat d’adquirir productes per al consum amb preus populars i justos. Per descomptat, la tradicional “mentireta” fou una de les grans protagonistes de la vesprada. El grup de versions Tres Tristes Tigres posà les notes al capvespre amb cançons com ara Camins, de Sopa de Cabra o el clàssic Hallelujah de Leonard Cohen. Fet i fet, els de Castalla feren la prèvia musical d’una nit que s’intuïa inoblidable.

tres tristes
Tres Tristes Tigres amenitzaren la vesprada de les Festes Populars i Alternatives de Castalla

Després del sopar popular, el grup Skakeados, procedent d’Ibi (Alcoià), pujà a l’escenari per oferir el millor so punk i ska amb les seues cançons. Sens dubte, el seu ritme frenètic posà cap per avall cada indret del parc. Tot seguit, el Diluvi, que també han col·laborat estretament amb l’organització sota l’Associació Cultural “La Llagrimeta”, oferí un concert ben especial, perquè les actuacions amb el caliu de casa desprenen una energia inexplicable. Com fan habitualment, cantaren a l’Ovidi, a Maria Mercè Marçal o Joan Pau Giné, però també cantaren a les dones lluitadores, a la gent treballadora i a la feina ben feta que dóna lloc al naixement d’aquesta mena d’iniciatives. Finalment, la Trocamba Matanusca posà el punt i final al cicle de concerts amb la seua particular barreja d’estils: el folk d’Europa de l’est, els ritmes balkan, klezmer i gypsy. Els d’Ontinyent, en contacte directe amb el públic des de dalt i baix de l’escenari, crearen un ambient realment festiu, ballable i participatiu. Com a cloenda de la nit, els DJs Macondo i Abaexo DJ continuaren amb la música fins ben entrada la matinada.

Festes Populars i Alternatives de Castalla: de l'autogestió naix l'èxit
La Trocamba Matanusca actuà a les Festes Populars i Alternatives de Castalla

Davant l’indubtable èxit de convocatòria, esperem ja la pròxima edició de les Festes Populars i Alternatives de Castalla, un esdeveniment que ha demostrat ser una veritable alternativa a l’oci mercantlitzat per crear-ne un de més lliure, respectuós amb la diversitat, amb totes les persones i amb l’entorn. També, però, amb els animals, per deixar palés que no cal utilitzar cap ésser viu com a excusa per divertir-se i fer festa.