Diània

Una gent, una terra: Diània

“Cada volta que una dona major o un vell llaurador o pastor de la nostra ruralia mor, és com si un petita biblioteca s’esfondrés o esclatés en flames

Bernat Capó

“…damunt la terra d’aquell món mediterrani solejat i salobrenc…La meua terra mare nerviosa i calma,amorosa i esquerpa”

Enric Valor

Diània La Muntanya Comarques Centrals Valencianes

A Diània Televisió:

El territori diànic, o simplement Diània, és la macrocomarca en la que es basa el treball  del metge i etnobotànic Joan Pellicer i Bataller, magistralment recollit als seus llibres “Costumari Botànic”, “Meravelles de Diània” o “Bellreguard, bell esguard” entre altres. Un treball rigorós  sobre l’entorn que ens envolta i l’ús que fan els seus habitants d’ell.

El terme “Diània” també apareix al popular llibre “Les Nostres Plantes” (1985) de Daniel Climent. Podeu veure quin és exactament el territori Diànic gràcies a les seues il·lustracions.

Territori Diànic i Lucèntic al llibre "Les Nostres Plantes" de Daniel Climent
Territori Diànic i Lucèntic al llibre “Les Nostres Plantes” de Daniel Climent

També el llibre “Cronologia de la Flora dels Països Catalans” d’Oriol de Bolòs inclou un mapa amb les diferents regions fisiogràfiques.

Territoris PPCC

“Un món on la utilitat i la poesia encara podien anar juntes, i l’aventura humana era encara molt arrelada a la natura i acordada als seus cicles i les seues estacions, i el treball era d’una tranquil·la varietat que no eixugava l’esperit humà amb una monòtona divisió de la faena, i on l’home, arrelat al seu terrer, i que arreplegava en la seua ànima pagesa una inconscient i profunda admiració i amor pel misteri de les forces infinites que palesava la muntanya, era rei humil del seu tros i de les solituds ferestes”

La nostra terra

“Aquest tros de planeta Terra – més aviat eixut i aspre, però criador i amable – , que bé podria comparar-se, gràficament, a una nau amb la proa apuntant al sol naixent o a una illa cenyida per les aigües de tres rius i de la mar (el riu Xúquer per tramuntana, el riu Vinalopó per ponent, el riu de la Vila per migjorn i la mar nostra per orient), abraça, si fa no fa, allò que administrativament serien les comarques centrals del País Valencià, és a dir, les comarques de La Marina Baixa i Alta, l’Alcoià, el Comtat, la Vall d’Albaida, la Costera i La Safor, i es troba solcat i drenat per una molt completa, sinuosa i esquerpa xarxa de barrancs i barranquineus que a la fi van a confluir modestos rius locals, com els tres ja esmentats i d’altres no menys remarcables i familiars com l’Albaida o Clariano, el Vaca o Xeraco, el Negre o de Sant Nicolau, el Serpis, Alcoi o Blanc, el Bullent o Vedat, el Molinell o Verd, el Girona o Alcalà, el Petracos o Gorgos, l’Algar o de La Salut, la Torre i el Verd o Castalla; i al seu damunt es drecen serres tan imposants i  importants com el Mondúver, Mariola, el Benicadell, el Carrascar de la Font Roja, el Maigmó, els Plans el Rontonar, Aitana, Serrella, la Xortà, Bèrnia, Almudaina, Cantacuc, el Cavall Verd, els Cavals, Segària, la Foradada de Gallinera, l’Albureca o la Safor”

Joan Pellicer, Costumari Botànic, Edicions del Bullent.

Tesi doctoral de Joan Pellicer

Recentment s’ha publicat la tesi doctoral de Joan Pellicer. Ací podeu consultar-la. El recull més complet sobre el territori diànic i tot el que l’envolta.

“A migjorn de les Muntanyes Diàniques, abraçant la punta més meridional del País
Valencià, es troba el Territori Lucèntic o Alacantí, format per planures al·luvials amb
contraforts calcaris interiors; és de clima mediterrani però molt més sec i càlid,
netament subàrid i de terrenys margosos freqüentment salins.

Al nord del nostre territori, separat pel riu Xúquer, es troba el Territori Mediovalentí
que pràcticament és una amplia plana al·luvial, terra baixa marítima, de clima
mediterrani marítim de tendència, en general, subàrida i d’hivern temperat, i que
arriba fins al riu Millars.

I en el costat nord-occidental, fitant amb la Costera, es troba el Territori Serrànic, el
més muntanyós del País, format per les estribacions sud-orientals de la serralada
Ibèrica, a cavall entre la plana mediovalentina i l’altiplà manxec. Té un clima més o
menys continental.”

Tesi doctoral de Joan Pellicer

Al següent enllaç podeu descarregar la tesi doctoral de Joan Pellicer

La qüestió del nom

(…) ens hem decantat, atenent a raons de pura sonoritat i fonda enyorança, per la denominació de Territori Diànic o, senzillament, Diània, ja utilitzada per autors de gran prestigi científic i intel·lectual com Oriol de Bolòs, Folch i Guillén o Daniel Climent, i sense cap llei d’imposar-la sobre d’altres d’igualment escaients i qüestionables, avantatjoses i limitades o tan belles i plenes d’evocadores ressonàncies com Contestània o les Valls, Comarques o Muntanyes alacantines o alcoianes, o simplement Comarques Centrals Valencianes i, encara, Tugur Tudmir i Yibal Balansiyya, si volguérem fer reviure els noms dels temps del Xarq al-Andalus, del qual tantes belles i abundoses mostres toponímiques ens resten.

“Res no hi ha com la terra d’un, que no debades galopa el cor quan sent”.

Just I. Sellés

La Muntanya Iqlim al-Yabal Diània

A Diània Televisió hem optat  per incloure també el nom de La Muntanya o Iqlim Al-Yabal (Districte de La Muntanya) ,  denominació que utilitza el beniarresí Just I. Sellés a la seua fabulosa obra “Al-Azraq, El Blau – Crònica de la conquesta de La Muntanya“.  Una novel·la a cavall entre la ficció i la història, que narra la vida dels valencians que habitaren aquestes terres abans de la seua violenta expulsió per part de Jaume I.

“(…) I que la Terra òmpliga d’un oratjol feliç les veles de la nau de les vostres vides i us procure una venturosa i fruitosa navegació per la verda mar de les Mil i Una Meravelles de Diània

Joan Pellicer